Uff!!! Pels camins dels matxos 2005.

El diumenge 25 de setembre 72 persones estem abans de dos quarts de sis a la plaça de la Sardana de Torelló per recullir el la tarjeta de control de pas i la samarreta de la marxa "Pels camins del matxos". En Xevi Aranda ens dona les darreres indicacions i dona la sortida.

Comencem en Ramon Anglada, en Josep i jo junts, encara fosc. De seguida pujem. És per fer-nos una idea del que serà aquesta marxa. Poso el frontal una estoneta i de seguida hi ha llum de dia. Seguim pujant una bona estona., una mica de baixada i al cap d'una hora passo el primer control. El Josep m'esta esperant però li dic que no cal, no em perdré, està molt ben senyalitzat, pot anar més ràpid amb en Ramón.

Tornen-m'hi, cap amunt. Una horeta mes i arribo al control 2, a Bellmunt. Penso que aquí comença la part més maca de la marxa. Quins paissatges! Quins boscos! però ... Quins camins! Sempre és pujada o baixada, no hi ha descans i cal anar amb compte i mirar on poses els peus per no caure. Un parell d'hores més i ja sóc al control 3, al Coll de Sant Bartomeu. Que poc costa d'escriure-ho i com m'ha costat de fer-ho.

Aquí es pot triar si es vol pujar al Puigsacalm o no.És una zona molt estimada per mi, i tant que vull pujar-hi. Bec i menjo be i cap amunt. He fet aquest camí moltíssimes vegades i mai s'em havia fet tant dur, em costa molt, penso que no tindré forces per continuar però segueixo.

L'últim tros de pujada coincideix-ho amb gent que baixa, trobo cares conegudes que m'animen. Finalment veig la senyera del cim, és el control 4, he trigat 40 minuts. Cap a baix, recupero forces i trobo coneguts pujant. Bec i menjo codonyat. M'animo. Vinga, endavant. La baixada és per la carena, tot pujant al puig Tosell, el cim més alt d'Osona. A partir d'aquí baixada mooolt tècnica, grimpades, culades ... hi havia cordes per agafar-se qui volgues, fins el coll de Barcons. Segueix baixant, no tant difícil però tampoc fàcil i arribem a un lloc màgic "La Grebulosa", una fageda imponent on hi fan concerts i tot. Seguim baixant una hora i quart fins el Prat de la Vola, control 5, on trobem els amics Ramon i Fina que em cuiden molt bé. La Coca-Cola d'en Ramón va fer miracles. I la Fina em va dir "vinga, afanyat que atrapes en Josep i en Ramón Anglada". Aquí es pot decidir si pujar a Cabrera o no. I jo, es clar, dic que si, sempre el camí més llarg. I cap amunt, i amunt i amunt, es veu la paret de Cabrera molt dreta. Des de molt al principi he anat coincidint amb en Valentí i el Manel i des de la Vola ja anem junts. Finalment arribem a les escales de Cabrera i renoi, quines escales! Van dir que eren 300, no ho sé però deu ni do.

A dalt el control 6, ha passat una mica mes d'una hora. Sort que com tots els controls, te una avituallament molt bo. Una mica de pla per dalt i a baixar i baixar i baixar amb alguna caiguda inclosa i despres de tres quarts torno a ser al Prat de la Vola, ara és el control 7. Hi ha butifarra boníssima. Fa 8 hores que hem sortit, és hora de dinar i tinc gana però l'estòmac nomes n'admet un trocet petit.

Vinga, seguim. Ara ve una pista que ens porta a les obres del tunel de Barcons. Vaig molt a poc a poc però corro. Suposo que serveix per relaxar les cames. I just passat el tunel, som-hi, tornem a pujar i pujar i pujar. Renoi, cal ser molt tossut per fer aquests camins, ja li escau el nom de camins dels matxos. Al cap d'una hora llarga arribem al control 8, al mig del bosc, al Coll de la Creu de Salgueda. Quines taronges tant bones! Diuen que hem fet l'última pujada forta de la marxa. Pugem uns metres més i a baixar cap a Sant Pere de Torelló. Ara em costa molt tot, no sé si vaig millor baixant o pujant. I cal mirar les marques, estan molt ben posades però costa mirar el terra i les marques alhora.

Quan ja veiem be Sant Pere, de repent, en comptes del camí dret cap allà, les marques indiquen una forta pujada. Renoi, ara ho se, estava millor baixant. Ens fan passar per l'ermita de Sant Roc, deu tenir quelcom especial però tindré que anar-hi un altre dia per apreciar-ho. Cada passa és un esforç, amb les mans agafant fort els cuadriceps, renego i així trec forces. Vinga, sembla que ara ja baixem directes. A Sant Pere només és la pujadeta fins l'esglesia on hi ha el control 9, he trigat una hora i mitja. Trobo que els croisant de xocolata són una delícia i els cantirs tenen l'aigua boníssima com a tots els controls.

Diuen que de veritat ja no hi ha pujades, no m'ho acabo de creure però doncs, a córrer cap a Torelló. Home, aixó de que no hi ha pujades és un dir però en general el camí baixa. Entrem a una zona de cases, vinga, segur que som a prop. Però ... no, tornem a passar per camps de blat de moro, era Sant Vicenç de Torelló. Un darrer esforç, no pot faltar gaire. Ara si, travessem la carretera on diu Torelló i anem al costat de la via del tren. A les 6 es posa a ploure, poc, no ens neteja. Passem l'estació, girem a l'esquerra tot passant la via del tren i ... ja veiem l'arribada. Despres de 11 hores i mitja arribem, uff!!!. El Josep fa una hora i mitja que m'està esperant xerrant amb amics i menjant meló. Em donen un diploma i un trencanous de fusta molt xulo.

Per la distància que te aquesta marxa penso que és la més dura que he fet mai, pels desnivells continus i el tipus de terreny, pràcticament tècnic tota l'estona. Ara, també és de les més maques.